En aquest rànquing podem veure com Barcelona, que ocupa la posició 31 d’aquesta particular llista, es troba per sobre de ciutats amb un nivell de renda per habitant molt superior al dels catalans com són Estocolm, Melbourne, Munich, Berlín, Bruseles, Frankfurt, Luxemburg i un llarg etcètera. Com pot ser que Barcelona, la ciutat dels mileuristes, hagi arribat a aquest nivell del cost de la vida sense dubte molt lluny de l’abast dels seus ciutadans i ciutadanes?
Veient les polítiques practicades per l’Ajuntament de Barcelona i les seves campanyes publicitàries (com “Barcelona, la millor botiga del món” i d'altres per l'estil) aquest fet no ens hauria d’estranyar massa, i encara menys el fet que que en els últims anys Barcelona hagi escalat un munt de llocs en el rànquing de ciutats més cares del món. I és que el consistori barceloní no ha fet res, més aviat tot el contrari, per evitar l’elitització del model ciutat que han imposat els poders econòmics en els darrers temps. Un model de ciutat que contribueix a la precarització de les nostres vides i a la desarticulació del teixit associatiu. Un model de ciutat que dóna l’esquena a les problemàtiques socials i que només s’encarrega de continuar seduint turistes i agents econòmics. De fet, només cal fer una passejada pels carrers del nostre barri per veure la transformació patida per la nostra ciutat, per adonar-nos que, per dir-ho ras i curt, on abans hi havia un petit comerç de barri de tota la vida, ara hi ha una boutique fashion amb preus només aptes per turistes. Això sí, el Woody Allen ha rodat la seva última pel·lícula aquí, Barcelona és tan cool!!
D’aquesta forma, després de prop de 30 anys d’alcaldes socialistes, que han comptat amb el suport dels polítics “d’esquerres i ecologistes” d’Iniciativa i els “independentistes” d’ERC quan els hi ha fet falta, ens trobem amb la Barcelona actual, una Barcelona cada dia més plena de contrastos, més desequilibrada, més socialment desigual. Contraposada a la Barcelona del Born, la Barcelona del disseny, la Barcelona dels festivals musicals d’estiu, la Barcelona del Forum de les cultures, trobem la Barcelona del Raval, la Barcelona on 1 de cada 5 dels seus habitants viuen per sota del llindar de la pobresa, la Barcelona en la qual no es garanteix un dret fonamental com és l’accés a l’habitatge, la Barcelona de l’ordenança del civisme, del mobbing i de l’especulació immobiliària.
No ens deixem enganyar per la imatge fictícia de la ciutat que ens vol vendre l’Ajuntament de Barcelona, nosaltres coneixem la realitat de la ciutat, la vivim dia a dia, sobrevivim a Barcelona!
