Visc a una de les ciutats més cares del Món, Sobrevisc a Barcelona

Barcelona, capital dels Països Catalans, es troba entre les 50 ciutats més cares del món. Així ho afirma el recent estudi realitzat per una consultoria sobre més de 140 ciutats d’arreu del món en el que s’ha tingut en compte factors tan diversos com el transport, l’alimentació, la roba, l’oci o l’adquisicó d’un habitatge. En temps de recessió econòmica com els actuals, els mitjans de comunicació no han tardat a fer-se ressò d’un titular tan llaminer com aquest.

En aquest rànquing podem veure com Barcelona, que ocupa la posició 31 d’aquesta particular llista, es troba per sobre de ciutats amb un nivell de renda per habitant molt superior al dels catalans com són Estocolm, Melbourne, Munich, Berlín, Bruseles, Frankfurt, Luxemburg i un llarg etcètera. Com pot ser que Barcelona, la ciutat dels mileuristes, hagi arribat a aquest nivell del cost de la vida sense dubte molt lluny de l’abast dels seus ciutadans i ciutadanes?

Veient les polítiques practicades per l’Ajuntament de Barcelona i les seves campanyes publicitàries (com “Barcelona, la millor botiga del món” i d'altres per l'estil) aquest fet no ens hauria d’estranyar massa, i encara menys el fet que que en els últims anys Barcelona hagi escalat un munt de llocs en el rànquing de ciutats més cares del món. I és que el consistori barceloní no ha fet res, més aviat tot el contrari, per evitar l’elitització del model ciutat que han imposat els poders econòmics en els darrers temps. Un model de ciutat que contribueix a la precarització de les nostres vides i a la desarticulació del teixit associatiu. Un model de ciutat que dóna l’esquena a les problemàtiques socials i que només s’encarrega de continuar seduint turistes i agents econòmics. De fet, només cal fer una passejada pels carrers del nostre barri per veure la transformació patida per la nostra ciutat, per adonar-nos que, per dir-ho ras i curt, on abans hi havia un petit comerç de barri de tota la vida, ara hi ha una boutique fashion amb preus només aptes per turistes. Això sí, el Woody Allen ha rodat la seva última pel·lícula aquí, Barcelona és tan cool!!

D’aquesta forma, després de prop de 30 anys d’alcaldes socialistes, que han comptat amb el suport dels polítics “d’esquerres i ecologistes” d’Iniciativa i els “independentistes” d’ERC quan els hi ha fet falta, ens trobem amb la Barcelona actual, una Barcelona cada dia més plena de contrastos, més desequilibrada, més socialment desigual. Contraposada a la Barcelona del Born, la Barcelona del disseny, la Barcelona dels festivals musicals d’estiu, la Barcelona del Forum de les cultures, trobem la Barcelona del Raval, la Barcelona on 1 de cada 5 dels seus habitants viuen per sota del llindar de la pobresa, la Barcelona en la qual no es garanteix un dret fonamental com és l’accés a l’habitatge, la Barcelona de l’ordenança del civisme, del mobbing i de l’especulació immobiliària.

No ens deixem enganyar per la imatge fictícia de la ciutat que ens vol vendre l’Ajuntament de Barcelona, nosaltres coneixem la realitat de la ciutat, la vivim dia a dia, sobrevivim a Barcelona!

Ja tenim samarreta!

Si voleu col·laborar amb la campanya i de pas, publicitar l'eslogan de sobreviscaBarcelona, ja podeu adquirir la samarreta oficial de campanya (a veure quan tarden les JERC-Eixample en copiar-la!).




-La podeu trobar en 4 talles (S, M, L i XL) i en 4 models diferents, fons negre o blau i lletres taronges o grogues.
De moment la podeu adquirir a:
-La ciutat invisible (c/riego cantonada amb c/autonomia)
-Restaurant Terra d'escudella (C/Premia 20 baixos)

Si esteu interessats en distribuir-la o adquirir-la, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres: sobreviscabarcelona@gmail.com

Visc a la ciutat on el feixisme actua impunement, sobrevisc a Barcelona!

La ciutat de Barcelona, històricament havia esdevingut símbol de la lluita antifeixista, ho fou durant la resistència a l'avanç de l'exercit franquista, durant la dictadura i també durant el període anomenat de la transició.

No obstant, Barcelona, tot i ser una ciutat popularment antifeixista, sempre ha hagut de conviure, amb la rèmora dels grupuscles feixistes i espanyolistes, que sota permís municipal, i cobertura de les seves forces de seguretat s´han manifestat impunement durant els darrers 30 anys, sense que cap de les seves actuacions delictives hagi estat motiu per a il·legalitzar, prohibir, ni denunciar judicialment les seves activitats per part d'un ajuntament que no ha dubtat ni un moment en posicionar-se contra les mobilitzacions antifeixistes que al llarg d'aquests anys han denunciat i combatut aquests actes totalitaris i espanyolistes.

L'Ajuntament va ser part acusatòria contra els antifeixistes detinguts en les mobilitzacions contra els actes d'exaltació de la hispanitat, mentre que en d'altres casos, en els que joves antifeixistes eren apunyalats a mort per militants ultradretans, han intentat encobrir els assassins, tot intentant despolititzar les agressions, qualificant-les de baralles entre tribus urbanes. Els últims episodis relacionats amb d'impunitat de l'espanyolisme ha estat de la mà de les celebracions de la victòria de la selecció espanyola en la passada Eurocopa, on grupuscles organitzats de joves neonazis tallaven carrers sense permís municipal, cremaven contenidors propietat de l'Ajuntament, atacaven vehicles de transport public propietat de l'Ajuntament, impedien l'accés dels bombers municipals a les flames enceses en barricades, i fins i tot s'enfrontaren a la policia . Tot això sense que ni la senyora Assumpta Escarp, ni cap responsable municipal, sortís l'endemà a criticar l'actuació dels ultres, vestits amb banderes espanyoles amb simbologia feixista, quan no racista, i ningú ha sortit amb la clàssica cantarella “que caigui sobre ells el pes de la llei”, ni n'han demanat l'aplicació dels delictes de desordres públics, de danys al mobiliari urbà, d'atemptat a l'autoritat, d'associació il·lícita, delictes molt inferiors als que van dur a diversos joves a la presó el 1999 quan es mobilitzaven contra el feixisme.

Ha calgut que un policia municipal perdi la melsa conseqüència dels enfrontaments, perquè més d'una setmana desprès dels avalots, la majoria dels veïns de la ciutat sabessin per fonts municipals que realment els espanyolistes van causar de forma organitzada i totalment descontrolada incidents que en altres ocasions han esdevingut portada a la majoria de diaris i telenotícies. Un cop més l'Ajuntament ha encobert les actuacions feixistes. Sort, hauríem de dir, que un policia municipal n'ha sortit malparat, doncs, d'altre manera, a hores d'ara encara podríem pensar que les celebracions post-Eurocopa eren fruit del sentiment popular i espontani dels catalans amb conflictes d'auto odi. Ha quedat ben clar, encara que una mica tard, que tot ha estat fruit de l'exaltació espanyolista, un cop més tolerada per l'administració municipal.

Malgrat la tolerància municipal al feixisme, sobrevivim a Barcelona.

Visc a la ciutat de la Torre Malaia, sobrevisc a Barcelona!

En mig del Barri de Sants, hi ha un dels nyaps urbanístics més grans de la ciutat, potser no el més gran, però un dels més alts.

Fa anys que la remodelació de l'Estació de Sants i el seu entorn, estan marcant el nou urbanisme del barri. Una de les seves conseqüències és, la Torre Malaia.

Davant de tal projecte, els i les veïnes del barri, s'han organitzat en plataforma d'afectats/des i han començat a denunciar el projecte urbanístic/especulatiu.

Aquesta és la Barcelona, on sobrevivim!

Visc a la ciutat dels 2 dies, sobrevisc a Barcelona!

L'Ajuntament de Barcelona, governat per presumptes forces progressistes i d'esquerres, fa anys que arrossega un conflicte laboral al si dels seus treballadors de l'empresa publica de transport metropolitans. Concretament, el conflicte dels i les conductores d'autobusos de TMB en defensa dels 2 dies de descans setmanal. Fa mesos que degut a la forta pressió a la qual estaven sotmesos aquest col·lectiu de treballadors/es, les mobilitzacions es van fer paleses, i van desembocar en un seguit de jornades de vaga. Gràcies a aquestes vagues, i al suport que part important del teixit social de la ciutat va mostrar amb els i les afectades, l'ajuntament, per via de l'empresa municipal, va haver de claudicar i negociar un nou conveni on entre d'altres coses, es contemplin els 2 dies de descans setmanal que exigien, per tal de poder conciliar vida laboral i personal.

Aquesta és la Barcelona on sobreviuen més de 3000 treballadors i treballadores de l'empresa publica municipal. Aquesta és la Barcelona que no deixa que els treballadors i treballadores pateixin en solitari les injustícies socials, i que rep la solidaritat dels veïnat quan detecta aquesta injustícia.

Aquesta és la Barcelona on sobrevivim!

Visc a la ciutat on falten 3000 places de guarderia, sobrevisc a Barcelona!

Cada any el consistori Barceloní, s’omple la boca prometen més escoles bressol de titularitat publica. La realitat, és que cada any en prometen més, perquè cada any continuen faltant milers de places per al infants de la ciutat.

Barcelona a part de ser la gran botiga-marca, és la ciutat on hi viuen més d’un milió de treballadores i treballadors, i per tant necessita d’un nombre de serveis públics i socials a mida de la seva població. Pel que fa a l’educació infantil, les dades dels últims anys són prou aclaridores.

L'Ajuntament de Barcelona ha rebut enguany 6.104 sol·licituds de famílies que volen portar el proper curs els seus fills a una escola bressol municipal. Però a Barcelona només hi ha la meitat de places disponibles, un total de 3.223 places, la majoria de titularitat pública i, la resta (el 6%), concertades. Així que gairebé 3.000 famílies s'han quedat sense cap plaça pública de guarderia per al proper curs.

L'Eixample i Gràcia són els districtes de la ciutat amb més mancances d'escoles bressol públiques. I és que en aquestes zones, tres quartes parts de les sol·licituds s'han quedat sense plaça. A Sant Martí, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts també falten moltes places de guarderia -aquí, entre el 68 i 65% de les sol·licituds han estat rebutjades-. La falta d'escoles bressol municipals també es fa notar a Horta-Guinardó i Sant Andreu, on el 54% de les famílies que han demanat una plaça se n'han quedat sense, Ciutat Vella, amb un 44% de sol·licituds no ateses, Nou Barris (39%) i Sants.Montjuïc (33%).

Ara mateix fan falta 2.881 places d'escoles bressol per atendre tota la demanda. En els propers anys es preveu l'obertura de nous centres. El gener de 2006 obriran tres escoles bressol municipals. I a aquestes se li sumaran set guarderies més el curs 2006-2007. Però no seran suficients per garantir una plaça a totes les famílies que ho necessitin.

Sobreviure a Barcelona

Sobreviure a Barcelona, és una iniciativa d'Endavant Barcelonès, per tal de fer visible que a la ciutat de Barcelona, sobreviure, esdevé una forma de resistència a les polítiques de l'ajuntament. La lluita per sobreviure a Barcelona, té moltes cares, i aquí podrem reflexar-les, tot contribuint a desemmascarar la campanya publicitària de l'Ajuntament

L'Ajuntament de Barcelona ha començat un nova campanya publicitària per tal de fer-nos creure que els hem d'estar agraïdes, pel fet de sobreviure a Barcelona. Per a la campanya el consistori Barceloní governat pel PSC amb l'inestimable ajuda d'ICV, s´ha gastat segons algunes fonts entre 1 i 1.2 milions d'euros, contribuint altre cop a que l'equip de govern sobrepassi les partides pressupostades en el pressupost anual en matèria propagandística.
A sobre tenen la barra de voler-nos fer particeps de la seva campanya publicitària, tot oferint-nos el tant desitjat minut de glòria, mitjançant la nostra participació en els anuncis de campanya.
Nosaltres ens rebel·lem, i construïm l'altra Barcelona, la Barcelona on sobrevivim, aquella ciutat que criminalitza els i les treballadores sense papers, la que permet l'especulació i el mobbing immobiliari, la que és incapaç de crear places de guarderia publica, la que permet, tolera i protegeix els actes feixistes cada 12 d'octubre, la Barcelona, que és capital dels Països Catalans, i que va combatre fa prop de 300 anys a l'ocupació espanyola i que fa prop de 70 patí l'ocupació franquista. La nostra Barcelona, és la dels autobusos en lluita, la que lluita contra el 22@, el calaix de ciment a Sants i pel forat de la vergonya, la que vol tancar la llibreria Europa, i la ciutat dels mileuristes hipotecats o dels lloguers de 1000 euros en pisos compartits; la dels que cada dia salten la tanca al metro, pateixen les mancances a Rodalies, la Barcelona que malgrat intenta construir festes populars rep criminalització i repressió policíaca.

Aquesta és la nostra Barcelona, i també la vostra, i aquest blog us ofereix la possibilitat de fer-nos veure la Barcelona on sobrevivim.
Envia'ns la teva frase, amb la imatge que ho escenifica i un escrit breu (3000 caràcters), enllaços relacionats amb les pàgines web de les lluites, videos, etc...que ens ho expliqui, i en farem difusió!

Perquè encara que l'Ajuntament es pensi que ens faran fora... sobreviurem a Barcelona.

sobreviscabarcelona@gmail.com