La ciutat de Barcelona, històricament havia esdevingut símbol de la lluita antifeixista, ho fou durant la resistència a l'avanç de l'exercit franquista, durant la dictadura i també durant el període anomenat de la transició.
No obstant, Barcelona, tot i ser una ciutat popularment antifeixista, sempre ha hagut de conviure, amb la rèmora dels grupuscles feixistes i espanyolistes, que sota permís municipal, i cobertura de les seves forces de seguretat s´han manifestat impunement durant els darrers 30 anys, sense que cap de les seves actuacions delictives hagi estat motiu per a il·legalitzar, prohibir, ni denunciar judicialment les seves activitats per part d'un ajuntament que no ha dubtat ni un moment en posicionar-se contra les mobilitzacions antifeixistes que al llarg d'aquests anys han denunciat i combatut aquests actes totalitaris i espanyolistes.
L'Ajuntament va ser part acusatòria contra els antifeixistes detinguts en les mobilitzacions contra els actes d'exaltació de la hispanitat, mentre que en d'altres casos, en els que joves antifeixistes eren apunyalats a mort per militants ultradretans, han intentat encobrir els assassins, tot intentant despolititzar les agressions, qualificant-les de baralles entre tribus urbanes. Els últims episodis relacionats amb d'impunitat de l'espanyolisme ha estat de la mà de les celebracions de la victòria de la selecció espanyola en la passada Eurocopa, on grupuscles organitzats de joves neonazis tallaven carrers sense permís municipal, cremaven contenidors propietat de l'Ajuntament, atacaven vehicles de transport public propietat de l'Ajuntament, impedien l'accés dels bombers municipals a les flames enceses en barricades, i fins i tot s'enfrontaren a la policia . Tot això sense que ni la senyora Assumpta Escarp, ni cap responsable municipal, sortís l'endemà a criticar l'actuació dels ultres, vestits amb banderes espanyoles amb simbologia feixista, quan no racista, i ningú ha sortit amb la clàssica cantarella “que caigui sobre ells el pes de la llei”, ni n'han demanat l'aplicació dels delictes de desordres públics, de danys al mobiliari urbà, d'atemptat a l'autoritat, d'associació il·lícita, delictes molt inferiors als que van dur a diversos joves a la presó el 1999 quan es mobilitzaven contra el feixisme.
Ha calgut que un policia municipal perdi la melsa conseqüència dels enfrontaments, perquè més d'una setmana desprès dels avalots, la majoria dels veïns de la ciutat sabessin per fonts municipals que realment els espanyolistes van causar de forma organitzada i totalment descontrolada incidents que en altres ocasions han esdevingut portada a la majoria de diaris i telenotícies. Un cop més l'Ajuntament ha encobert les actuacions feixistes. Sort, hauríem de dir, que un policia municipal n'ha sortit malparat, doncs, d'altre manera, a hores d'ara encara podríem pensar que les celebracions post-Eurocopa eren fruit del sentiment popular i espontani dels catalans amb conflictes d'auto odi. Ha quedat ben clar, encara que una mica tard, que tot ha estat fruit de l'exaltació espanyolista, un cop més tolerada per l'administració municipal.
Malgrat la tolerància municipal al feixisme, sobrevivim a Barcelona.
